PROJECTE REPARACIÓ

Si reps aquest text és perquè podries voler signar-lo.
La voluntat de les persones que l’hem impulsat és aconseguir un petit acte de reparació i el reconeixement tant de les persones que van abusar del seu poder i posició, com també de les institucions responsables d’aquest professorat (IT i ESAD). En cap cas tenim voluntat de linxament públic, no perquè tinguem por de dir noms ni perquè no creguem que es mereixin que tothom sàpiga què feien amb nosaltres, sinó perquè ens qüestionem les estratègies únicament d’assenyalament públic i els seus resultats i conseqüències, i hem escollit (encertadament o no) aquesta via que busca només el reconeixement i certa reparació (molt tímida, val a dir). Per tant, aquest text no està creat per fer-se públic, sinó per recopilar signatures i ser entregat a la Direcció de l'ESAD

Som conscients que les denúncies que s’han fet últimament són d’índole sexual i/o estan travessades per l’eix d’opressió de gènere; el fet que ara parlem de dues dones no pretén banalitzar les agressions masclistes, ni molt menys equiparar aquests abusos amb els de gènere. Tal i com expliquem més endavant, ens hem vist empeses a fer això ara, perquè creiem que per fi no se’ns podrà obviar, com es va fer en el seu moment.

Hi ha dues categories de sotasignat: alumnes i professors/es.
S'actualitzarà periòdicament el text per afegir les persones sotasignades.

Arran de l’article de l’ARA sobre els abusos de poder en clau de gènere a la institució en la qual ens vam formar, l’Institut del Teatre (ESAD) s’ha obert per a moltes (i per fi), la possibilitat de demanar explicacions, assumpcions de responsabilitat i, amb això, la fi de la impunitat de personal docent que comet abusos de poder. En aquest cas, estem parlant de Txiki Berraondo i Gemma Reguant.
Això no passa ara per casualitat, ni perquè ens despertem al cap d’alguns anys com per art de màgia; algunes de nosaltres vam intentar, en el seu moment, posar fi als abusos que patíem, però equips docents i institució no responien; d’altres, vam callar per por de represàlies pitjors. Ara, però, creiem que la institució no ens podrà girar l’esquena, i llastimosament sabem que és així perquè el debat encetat ha col·locat l’IT en el punt de mira; i llavors, potser, la por ha canviat de bàndol, i ja no estem tan soles.

Les sotasignades hem PATIT o PRESENCIAT durant un o més cursos dels nostres estudis d’Art Dramàtic abús de poder i maltractaments per part d’una o les dues professores següents: Gemma Reguant i/o Txiki Berraondo. Maltractament, menysteniment, acusacions, humiliacions públiques, manipulació i un llarg etcètera. Moltes de nosaltres, vam acabar sota medicació per ansietat; la majoria no vam poder fer res paralitzades per la por i la vergonya; les que vam fer-ho, ho vam pagar car; i a TOTES nosaltres, les seves males pràctiques ens van suposar un cost emocional, de salut mental, curricular i fins i tot laboral. Pel que fa al col·lectiu de l’alumnat, aquestes tensions creaven divisions, pressió i por, aconseguint que fos molt difícil una resposta col·lectiva.
També signem el text professors i professores que vam ser conscients d’aquestes vexacions i pràctiques abusives.

Exigim:

• Una disculpa per part de Gemma Reguant, encara docent del centre (a negociar el format) a totes aquelles que vam patir el seu maltractament. En el cas de Txiki Berraondo, ja jubilada, una comunicació de l’ESAD i l’IT en la qual es demanin explicacions sobre tants anys d’abús.

• Un reconeixement de la institució conforme s’han tingut avisos i queixes durant anys de les seves pràctiques sense prendre’s cap mesura.

• El compromís ferm que es fiscalitzarà la pràctica del professorat i no hi tornarà a haver ni una sola alumna no escoltada davant maltractament de qualsevol professor/professora; que es posaran en funcionament eines efectives per evitar tals pràctiques i aquestes es consensuaran amb els i les estudiants.

*Si no ho vas viure o veure en primera persona, però saps d’alguna companya que sí, t’agrairem molt que li facis arribar aquest formulari perquè pugui decidir si sumar-se a signar-lo.

Persones sotasignades per ordre alfabètic (en periòdica actualització):

David Aguilar Sanjosé
Alba Aloy Olivé
Marta Aran Flores
Adrià Ardila Medina
Arnau Armengol Carrera
Adrià Aubert Blanch
Eulàlia Ballart
Mònica Barrio Bernat
Marçal Bayona Laborda
Natàlia Bernat Palau
Anna Bertran Casas
Alejandro Bordanove Tubio
Roser Bosch Estrada
Míriam Buch Garcia
Rocío Cabezas Manzano
Oreig Canela Aymerich
Carles Cañellas Viñolas
Boris Cartes Campolier
Josep Casanova González
Marina Congost Nogué
Ignasi Cristià i Garcia
Laura Domenech Vila
Marta Domingo Margarit
Berta Errando Aguilà
Joan Escrivà-Escolà
Agnès Esquerra González
Oscar Fabres
Sara Farré
Francesc Farré Gamez
Eulàlia Feliu Ràfols
Maialen Fernández Boncompte
Carmen Fernández Martorell
Xavier Flores Rovira
Jordi Font Alonso
Xantal Gabarró Morales
Aitor Galisteo-Rocher
Clara Garcés
Úrsula Garrido Garcia
Lluna Gay
Sergi Gibert
Mónica Gómez Cabanes
Susana Gomez Moreno
Núria Gómez Ribas
Ignasi Guasch Martínez
Anna Herebia Prades
Jessica Hernández Agustí
Thomas Hobbes
Mireia Illamola Riubugent
Jonahtan Eugenio James Barousse
Maria Jover
Isabel Klein Sánchez
Tania Lopez-Alberca Sorribas
Anna Lozano Romera
Andrea Madrid Mora
Elisabet Marí Francès
Marina Martín Rodríguez
Laura Martínez Díaz
Anna Maruny
Antoni Mas Parés
Anna Massó Torrent
Eduard Mauri Vilar
Patricia Medina Martín
Ailin Migliora
David Montaño Núñez
Cinta Moreno
Esteve Mulero Guinart
Ilona Muñoz Rizzo
Elena Nieto Leal
Mar Pawlowsky Ferret
Montse Pelfort Valentí
Neus Penta-roja Garcia
Eva Poch Garcia
Èric Pons i Larroy
Andrea Portella Fontbernat
Cristina Prats Pont
Francisco Miquel Quetglas Nadal
Paula Ramos Roldán
Glòria Ribera Gibal
carla rovira pitarch
Maria Rodríguez Soto
Oscar Romera Fernandez
Agnès Romeu Azpeitia
Maria Rosselló Monserrat
Joan Sáez Masa
Carla Sala
Selene Cristal Sanchez de Carvalho
Maria Antònia Salas Brunet
Marina Tarrats Planella
Marina Tarrats Planella
Marta Teixidó Roldán
Víctor Vela Salgado
Anna Vendrell Pleixats
Laura Ventura
Berta Vidal Vila
Carla Vilaro Garcia